a) Descripció
A través dels processos perceptius extraiem informació de les formes de les lletres i de les paraules. Aquesta informació roman durant un breu instant en la nostra memòria icònica (tot just unes centèsimes de segon), que s'encarrega d'analitzar visualment els trets de les lletres i de distingir de la resta. Però aquest tipus de memòria no és suficient ni efectiva si no existís una altra mena de memòria que ens permeti atribuir un significat als trets visuals que s'han percebut. A aquest tipus de memòria es diu memòria operativa o memòria a curt termini, en què els trets visuals es converteixen en material lingüístic, de manera que la forma "b" s'identifica com la lletra b. Però a més de la memòria operativa, ha d'haver un altre magatzem o memòria a llarg termini en el qual es troben representades els sons de les lletres de l'alfabet.
El que es ve demostrant cada vegada més és que els fracassos en lectura rarament es deuen als processos perceptius (Rodríguez Jorrín, 1987). Quan un alumne confon la lletra "b" amb la "d" no és perquè no percebi bé l'orientació de la corba o la situació de les lletres, sinó perquè no ha consolidat encara l'associació de certs grafemes amb els seus fonemes. Un altre dels errors que s'han atribuït a dificultats perceptives han estat les inversions, és a dir, quan els alumnes confonen "pal" amb "pla". La majoria de les activitats dedicades a la recuperació d'aquestes dificultats s'han basat en entrenar l'alumnat en tasques d'orientació espacial i esquema corporal, en la idea de madurar aquests prerequisits per a l'adquisició de la lectura. El cert és que cap investigació experimental ha demostrat que aquest entrenament faci superar les dificultats d'inversió. L'explicació més plausible a les dificultats d'inversió no són imputables a dificultats perceptives sinó a dificultats en la presa de consciència de la seqüència fonètica dels sons que constitueixen les síl·labes i les paraules.
A través dels processos perceptius extraiem informació de les formes de les lletres i de les paraules. Aquesta informació roman durant un breu instant en la nostra memòria icònica (tot just unes centèsimes de segon), que s'encarrega d'analitzar visualment els trets de les lletres i de distingir de la resta. Però aquest tipus de memòria no és suficient ni efectiva si no existís una altra mena de memòria que ens permeti atribuir un significat als trets visuals que s'han percebut. A aquest tipus de memòria es diu memòria operativa o memòria a curt termini, en què els trets visuals es converteixen en material lingüístic, de manera que la forma "b" s'identifica com la lletra b. Però a més de la memòria operativa, ha d'haver un altre magatzem o memòria a llarg termini en el qual es troben representades els sons de les lletres de l'alfabet.
El que es ve demostrant cada vegada més és que els fracassos en lectura rarament es deuen als processos perceptius (Rodríguez Jorrín, 1987). Quan un alumne confon la lletra "b" amb la "d" no és perquè no percebi bé l'orientació de la corba o la situació de les lletres, sinó perquè no ha consolidat encara l'associació de certs grafemes amb els seus fonemes. Un altre dels errors que s'han atribuït a dificultats perceptives han estat les inversions, és a dir, quan els alumnes confonen "pal" amb "pla". La majoria de les activitats dedicades a la recuperació d'aquestes dificultats s'han basat en entrenar l'alumnat en tasques d'orientació espacial i esquema corporal, en la idea de madurar aquests prerequisits per a l'adquisició de la lectura. El cert és que cap investigació experimental ha demostrat que aquest entrenament faci superar les dificultats d'inversió. L'explicació més plausible a les dificultats d'inversió no són imputables a dificultats perceptives sinó a dificultats en la presa de consciència de la seqüència fonètica dels sons que constitueixen les síl·labes i les paraules.
b) Avaluació
Encara que les dificultats en els processos perceptius són escasses, podem avaluar a través d'activitats en les quals s'incloguin signes gràfics abstractes i signes lingüístics (lletres, síl·labes i paraules). Com a exemple es suggereixen les següents activitats per a l'avaluació:
· Proves amb signes gràfics:
- Tasques de relació de signes. Se li presenten signes similars per aparellar dos a dos.
- Tasques d'igual-diferent. Indicar si dos signes, amb bastants trets, comuns són iguals o diferents.
· Proves amb signes lingüístics:
- Cerca l'element igual a un donat. Per exemple: p / p b d d q- Cerca l'element diferent en una sèrie. Per exemple: i i i a e i i- Envoltar el grup sil·làbic igual a un donat. bar / bra bor pedra donar.
c) Intervenció
- Quan els alumnes tenen dificultats en aquestes tasques, s'han de proporcionar activitats que obliguin a analitzar els trets distintius dels signes lingüístics, especialment d'aquelles lletres o grups sil · làbics que comparteixen molts trets (visuals i auditius) com b / d, m / n, pla / pal, bar / bra, etc. Algunes activitats podrien ser:
- Assenyalar les característiques semblants i diferents de parells de lletres o grups sil·làbics: bd, pq, un ...
- Buscar una lletra o grup sil·làbic en un fons donat: p / ppbbpbbpdd, compra / parell compra parell compra QRA.
- Buscar una lletra o un grup sil·làbic en paraules o pseudoparaules: bra / cobra, braç, vora
- Quan els alumnes tenen dificultats en aquestes tasques, s'han de proporcionar activitats que obliguin a analitzar els trets distintius dels signes lingüístics, especialment d'aquelles lletres o grups sil · làbics que comparteixen molts trets (visuals i auditius) com b / d, m / n, pla / pal, bar / bra, etc. Algunes activitats podrien ser:
- Assenyalar les característiques semblants i diferents de parells de lletres o grups sil·làbics: bd, pq, un ...
- Buscar una lletra o grup sil·làbic en un fons donat: p / ppbbpbbpdd, compra / parell compra parell compra QRA.
- Buscar una lletra o un grup sil·làbic en paraules o pseudoparaules: bra / cobra, braç, vora
